Diu un proverbi indi que “no hi ha arbre que el vent no hagi sacsejat”. Aquesta dita la trobo quan passejo per Sant Feliu de Pallerols, situat a la capçalera de la Vall d’Hostoles, al sud de la Garrotxa. I és que aquest terreny muntanyós ple de boscos té una gran varietat i alterna prats amb cursos fluvials. Els faigs, bedolls, roures i castanyers, entre d’altres, han estat sacsejats per la petja de
la història, com totes les persones que hem passat per aquesta terra.
Els nombrosos paisatgistes que han pintat els atractius de Sant Feliu també s’han vist atrets per la diversitat paisatgística. No hem d’oblidar les més de quaranta fonts i els cons volcànics del terme. Caldria fer esment de Can Tià, Fontpobra, Sant Marc o Puig Roig per citar-ne alguns. Aquest fet ha provocat que Sant Feliu de Pallerols hagi estat pioner a la Garrotxa en l’atracció de turisme autòcton: un bon clima i un oasi de tranquil·litat han fet la resta.
Per mi, caminar pels carrers i carrerons de la vila fortificada és com retrocedir en el temps, és com si el segle XVI ens presentés les
credencials, ni que fos per uns instants, per fer-nos gaudir d’un passat ple d’història. Tot caminant i badant, doncs, ens trobem amb l’església, la qual, segons m’expliquen els nadius, va ser l’inici del poblament de la vall. I és que abans, primer es construïen les esglésies
i llavors s’hi feien les cases, que es protegien del poder arbitrari dels senyors feudals.
Sant Feliu de Pallerols, a quatre-cents metres d’altitud, alberga poc més de mil habitants, i té el riu Brugent com un element principal. Antigament torrent d’Amer, és a dia d’avui, el riu que baixa encaixat entre blocs d’origen basàltic. La remor de la seva aigua, incessant i pacificadora, té els efectes terapèutics de trobar-nos a un dels pobles de la Garrotxa on la vida s’alenteix per augmentar en qualitat i en quantitat.
Sant Feliu de Pallerols, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica, és punt de partida per inoblidables excursions a peu, a cavall, amb bicicleta i amb burro, on els límits a les possibilitats d’aquest medi privilegiat les posaran els propis visitants.
Si abans m’he remès a una cita índia, ara en volia mencionar una que no sé d’on prové, però que mostra molt bé el que us vull explicar. Diu el següent:
“la paraula ha de ser vestida com una deessa i elevar-se com un ocell”. A Sant Feliu de Pallerols podrem fer això:
passejar, admirar i compartir mil i una històries amb les seves hospitalàries gents. Aquí, si busques pau, la trobes, però també un amable gest de complicitat d’uns vilatans agraïts. I tot passejant, arribarem a les dues places, totes dues molt boniques:
la del Firal, on hi ha l’Ajuntament i centre neuràlgic dels santfeliuencs, i la plaça de l’Església, amb l’església parroquial, construïda l’any 1604, d’estil gòtic i que fou edificada sobre l’antiga església romànica. A més, no m’agradaria oblidar-me d’un interessant edifici modernista del 1912 on en l’actualitat hi ha una farmàcia. Aquests elements arquitectònics quallen harmònicament amb el seu paisatge i les seves gents.
Amb l’auge del turisme rural, el sector serveis ha revitalitzat una zona ja tradicionalment turística. Fondes, hostatgeries, allotjaments rurals, cases de colònies, càmpings o granges escola formen una oferta prou variada.
Si a més tastem la cuina del poble ja en sortirem del tot satisfets: la caça, els embotits casolans, els bolets o la carn de qualitat ens seran servits de moltes maneres i en un tracte tan familiar que ens farà la sensació d’estar a casa.
La vila, que manté un gran dinamisme lúdic, cultural i esportiu, augmenta molt de població als mesos d’estiu. Llavors, les vesprades s’allarguen i el clima benèvol encara presta més a aquelles converses que repassaran la nostra existència. I és que als humans ens agrada trobar-nos i viure l’estiu a la fresca. Vetllades musicals, exposicions, concursos, cinema al carrer o les tradicionals ballades de
sardanes complementen l’oferta del programa “Viu l’estiu a Sant Feliu” que l’Ajuntament programa cada any.
Us he proposat una visita a Sant Feliu de Pallerols i espero i desitjo que no sigui una visita qualsevol, ja que em torno a remetre a una dita que m’agrada molt que diu “qui de la muntanya se’n vol enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar”.
Encara que les fogueres de Sant Joan ja només siguin cendres, és fàcil enamorar-se de Sant Feliu si us preneu el vostre temps. El pas lent del temps us atraparà com ho fa amb mi: i mai trobo el moment de marxar.
Roger González i Fitó
Llicenciat en Geografia
De: CmDSUZnJjotqkXzQ | 02/09/2010 
