Ricardo Molina
 

Còrdova és, des de sempre, terra de filòsofs i poetes. La ciutat té origen en un poblat ibèric que va passar a ciutat relativament important a partir de l’any 206 a.C. amb la conquesta dels romans. De tots els seus significats podem destacar el de “al costat del riu”, del seu riu, el Guadalquivir, que va de la Sierra de Cazorla fins a la seva desembocadura a l’oceà a Sanlúcar de Barrameda.
 

ROMANS I VISIGOTS

Durant l’època romana, Còrdova va arribar a tenir més edificis lúdics que la pròpia Roma. D’entre aquestes edificacions, conserva el seu Pont Romà, dedicat a Sant Rafael, arcàngel custodi de la ciutat. Aquesta era i és una de les seves entrades, defensada pel riu i per la Torre Fortalesa de la Calahorra, construïda l’any 1369.

Passejant pels seus carrers antics i estrets disfrutem dels seus colors i dels seus aromes de tarongina i gessamí. La gent és amable i alegre.

El cordovès té un caràcter particular, elegant i serè, del qual pots gaudir en qualsevol moment. Sempre està disposat a ajudar-te, fins i tot a acompanyarte pel teu passeig per la ciutat.

De l’època visigoda conserva esglésies de forta influència bizantina, com el convent de Santa Clara o la Basílica de Sant Vicenç Màrtir.
 

L’HERÈNCIA MUSULMANA 

Però si hem de destacar una època clau per la nostra Còrdova és, sens dubte, la musulmana. L’any 716 es converteix en capital de província, arribant a ser els anys posteriors una de les ciutats més poblades de la terra.

D’aquesta època conserva la seva Mezquita y Medina Azahara, una de les luxoses ciutats que s’edificaven als afores de Còrdova. Època de màxim esplendor també a nivell cultural, gaudeix de la millor biblioteca del món, amb més de quatre-cents mil volums.
 

EL “PATIO ANDALUZ”

Si voleu fer un salt en el temps i tornar a una època de colors vius i d’espècies, només cal que passegeu per la Judería. És el barri que envolta la Mezquita i està ple de carrerons i botigues. Caminareu per carrers de pedra, parets blanques i flors, moltes flors. Darrera de qualsevol porta podeu trobar un meravellós pati andalús, de parets encalades, geranis i aigua. Al centre, llimoners o tarongers, tan típics. Frescor amb essència pura per poder suportar els dies de calor, als quals aquesta zona d’Espanya ens té acostumats.

Per fomentar-ne la conservació, l’ajuntament organitza cada any, durant les festes de maig de la ciutat, el Festival de los Patios Cordobeses.

Després de la reconquesta es tornen a construir esglésies (alguna d’elles sobre antigues esglésies destruïdes pels musulmans). La Mezquita passa a ser Catedral, amb la cons-trucció de la Capella Villaviciosa l’any 1257 al seu interior. D’aquesta època destaca una de les obres més importants de l’arquitectura militar: El Alcázar de los Reyes Cristianos.
 

LA SETMANA SANTA

Anar a Còrdova per Setmana Santa és impregnar-te de la passió i la devoció de la seva gent. Les sòbries processons, com el Cristo de los Faroles (imatge de Jesús crucificat, envoltat d’una barana de ferro forjat que sosté vuit fanalets), contrasten amb l’alegria de la seva gent, de les seves Ferias.
 

I LA GASTRONOMIA

Escapeu-vos a Còrdova, visiteu els seus museus, els edificis històrics o els seus jardins. Impregneu-vos dels seus aromes. Però sobretot, també, gaudiu de la seva gastronomia: el Salmorejo, las Migas, el Pescaíto frito, los Flamenquines. De les seves bodegues.

Ah, i per descomptat, no us oblideu del seu Aceite!
 

Carme Zafra Zapata

Bodega La Andaluza de Vic