bones relacions socials. Els bons modals poden ser per algunes persones un tema còmic, i fins i les poden considerar

un carnaval de normes i codis ridículs, però en qualsevol cas, ningú en pot prescindir perquè en un moment o altre, sempre hi haurà alguna trobada que posarà a prova el nostre comportament o educació. No es tracta d’aprendre’s les normes de cortesia rigorosament, però el fet de conèixerles ens proporcionarà molts avantatges, ens farà sentir segurs en cada moment i podrem actuar amb solvència en situacions imprevistes.

 

 

Poden semblar molt obvis els comentaris que es puguin fer en aquest capítol de protocol dedicat especialment a les situacions amb què ens trobem normalment a l’estiu, però de vegades, el que es considera normal, de sentit comú, per desgràcia és un error d’imprudència. Les terrasses d’estiu, per exemple, són uns espais molt desitjats per tothom. Encara que estiguin a l’aire lliure, normalment són sorolloses, i aquí el nostre comportament ha de continuar essent correcte.

Quan anem a passar una bona estona a una terrassa ens permetrem la llibertat de vestir-nos més distesos, però tampoc massa desmanegats, i sempre comportant-nos de manera cívica. Sobretot cal estar més alerta si portem nens o animals de companyia.

No sol ser gens agradable mentre es pren una beguda refrescant en uns moments de descans amb un sol esplèndid

o a la frescor d’una nit excepcional, veure la persona del costat descalça, amb els peus sobre una altra cadira, cridant, o sentir un gos que no para de lladrar, nens jugant a atrapar-se entre les taules... Les terrasses són un espai ideal per gaudir del bon temps i d’aquelles sensacions que et fan dir “això sí que és vida”.
 

Els viatges L’estiu també és una època en la qual se sol viatjar molt. Ja no són sortides de feina i negocis, sinó que la gran majoria són per plaer, per descansar, per descobrir... En tots els viatges també s’ha de mantenir un bon saber estar. Un consell, no cal donar una llarga conversa al veí del costat viatjant en tren, en autocar o en avió.

La persona que ens escolta potser vol reposar, pensar o dormir. S’han de controlar la gesticulacions si mengem, bevem o dormim. És important evitar el que no t’agradaria que et fes el teu nou acompanyant de viatge. Per comoditat i organització, és més adient, si es marxen pocs dies, portar una bossa de mà amb les peces imprescindibles que no pas una maleta excessivament gran.
 

Normalment l’espai que s’ha de compartir en els mitjans de transport sol ser reduït o amb molta aglomeració.

Si tens la sort de gaudir d’un creuer, tingues en compte que són espais que hauràs de compartir amb la mateixa gent durant un cert temps: ser una persona educada, fins i tot cortesa, sempre obrirà portes d’amistat, mai les tancarà. Quantes vegades hem vist en els llaminers bufets lliures persones que s’omplen el plat d’una manera descarada? O que fins i tot s’emporten menjar dins la bossa de mà? I les persones que pregunten amb mala cara? Hem de tornar als orígens dels

bons comportaments de respecte entre persones: entre el client i el cambrer, entre el viatger i l’hostessa, entre el turista i l’informador... Tots som part de la societat i cal que ens respectem i valorem sigui quin sigui el paper que ens toca fer.
 

Continuant amb el plaer de viatjar, es recomana especialment conèixer la cultura, les religions i les normes generals del país on anem a passar uns dies. Podem tenir més d’un mal de cap si no ho dominem. Per exemple, hi ha molts països on no es poden fer fotografies a persones sense el seu consentiment, d’altres creuen que els roben l’esperit. Sempre que es

vulgui fer una imatge on hi ha persones de cara, val més assegura-se’n amb un permís explícit dels implicats. Poseu atenció a la manera de vestir de cada lloc. Hi ha cultures amb costums que ens poden semblar exagerats, però per a ells són normes molt importants. Per exemple, en la tradició islàmica us haureu de treure les sabates per entrar en una mesquita, les dones hauran de portar el cap i les cames tapades, i potser fins i tot quedar-se a la part de darrere de l’edifici. Per molt estranyes que ens semblin les normes d’un país que no és el nostre, s’han de respectar i seguir amb prudència.

Una altra de les situacions que trobem més d’una vegada quan viatgem són les propines. En molts països estrangers no deixar-ne no seria un gest correcte. A França o Itàlia és inclosa a la nota però es recomana deixar una petita quantitat, i als EUA la propina és obligatòria perquè es considera una part del sou dels cambrers.
 

Ah! i per últim, si aquest estiu aneu a casa d’uns amics a passar-hi uns dies, no oblideu de portar-los un regal, que per molt amics que sigueu, sempre s’han de cuidar, i molt especialment!