Al Museu de miniatures i microminiatures de Besalú s’hi poden veure més de 2.000 peces, la majoria de les quals són imperceptibles a ull nu

Entre les parets d’una antiga fàbrica de filatures, al poble medieval de Besalú, trobem un dels museus més peculiars del món i únic a Espanya: el Museu de miniatures i microminiatures de Besalú.

Lluís Carreras, el seu fundador i director, ens rep amicalment i li preguntem si la seva idea fa feliç a molta gent. “Veig que la gent entra al museu amb unes expectatives i surt realment impressionada amb el que han vist. A Besalú el món de l’impossible traspua a cada instant”.

            I és que Carreras ha aconseguit reunir més de 2.000 peces, la majoria de les quals són imperceptibles a ull nu. Es considera un autèntic privilegiat perl fet de tenir peces úniques al món i a més, poder contactar directament amb els artistes per encarregar-los les obres que desitja pel museu.

Endinsar-se a les sales del museu de miniatures de Besalú és veure in situ l’art de l’impossible! Entrem-hi junts.

Capsetes que prenen vida

            La primera sala ens transporta a capsetes amb miniatures. No hi falta cap detall. En són exemple una farmàcia que recrea l’estil de finals del segle XIX o una perruqueria dels anys vint, tot amb aquell toc especial que tenen els artistes que ho han creat. D’accessoris, per no parar mai d’admirar-ho: maniquins vestits d’època, estris per tallar cabells o mini ampolles de tint que reposen sobre un taulell dels d’abans.

            Observant les miniatures se’ns pot aturar el temps, com en la botiga-taller d’un rellotger. Rellotges a punt de ser muntats i busques que semblen adoptar vida pròpia.

            Segons Carreras “la majoria de peces exposades a la botiga de porcellana presenten un tret comú, i és que totes estan cuites a 1000º C.” Si ens acostem a la vitrina, veurem, a escala, plats de cuina dotze vegades més petits que en la realitat. Pot ser això possible? La incògnita es desvela a cada passa.

            Pel seu director, la miniatura més original i trencadora és la botiga de llenceria. Hi trobem roba interior, un taulell amb els calaixos oberts i els miralls de tota botiga de moda. Són, en definitiva, capsetes temàtiques, que són fidels retrats d’una època passada i sovint glamourosa.

Minimalisme fet art

            A la segona sala, les miniminiatures. Ara es necessita una lupa per poder-les apreciar. Aquí, Carreras exposa “obres d’art independents, sense una temàtica concreta”. Ho podem comprovar amb l’agulla de pit formada per 400 tessel·les que configuren un mosaic perfecte on la degradació de colors fa la sensació de veure un paisatge real. “És un record de luxe d’un ric italià”, somriu Carreras.

Les sorpreses, però, no s’acaben aquí. En la meitat d’una nou, un artista és capaç de reproduir l’escena bíblica de l’arca de Noé, on les parelles d’animals, conduïdes en files, pugen a la barca per salvar-se. Cada un dels elements que configuren la composició és de fusta tallada i policromada. La sensació de moviment és espectacular i sembla que les bèsties resguardades ja a la barca salparan d’un moment a l’altre.

Una altra miniminiatura és la de l’escena mitològica del Cavall de Troia quan entra a la ciutat per destruir-la. Els soldats fan 4 mm d’alçada i la personificació de la mort és present a cada alenada.

Lluís Carreras ens mostra entusiasmat una de les seves miniminiatures preferides: L’escena de Gepeto construint Pinotxo al seu taller. El taller és dins d’un festuc. Pot semblar impossible, però al museu de miniatures de Besalú ho podreu comprovar amb ulls propis.

Dues-centes vegades l’ull humà

            I a la tercera sala, mans privilegiades han creat peces que s’observen a través d’unes lupes que augmenten de 50 a 200 vegades el que pot veure l’ull humà. Inaudit.

Lluís Carreras comenta que molts artistes de mini i microminiatures utilitzen llavors i insectes perquè podem fer-nos idea de les dimensions de la peça, comparant-la amb elements quotidians.

En les microminiatures els artistes utilitzen l’apnea, és a dir, el mètode d’aguantar la respiració entre uns 20 i 25 segons i amb els impulsos del batec del cor elaboren les peces. La creació d’una d’aquestes obres pot durar uns quatre mesos aproximadament. És impressionant de veure.

Un conjunt d’arracades i collaret de perles col·locat dins un pinyol de poma o bé la recreació d’un minúscul vaixell navegant damunt d’una ala de mosca són obres úniques que no deixen indiferent a ningú.

Heu pensat mai que al forat d’una agulla hi pot caber una caravana de camells? El museu us sorprendrà amb  12 camells en fila dirigint-se a l’oasi.

Per deixar el públic encara més embadalit, Carreras explica orgullós que “una de les relíquies a qui tinc més estima és la Torre Eiffel de París, situada en una llavor de rosella i que té com a suport un pinyol de dàtil. M’encanta”.

            Avançar més detalls sobre les peces que podreu trobar al Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú seria com explicar el final d’una bona pel·lícula. Aquest món de l’impossible és obert a totes aquelles persones que tinguin ganes de contemplar quelcom fet com per art de màgia.

Un món màgic i fantàstic a ben poca estona de les nostres llars.

Anna Fontseca

Redacció